La revolució vertical
O per què els humans caminen drets
Ngũgĩ wa Thiong’o
Traducció de Josefina Caball
Il·lustracions d'Agustín Comotto
Cançó composta per Clara Peya
La revolució vertical és una faula africana d’estil clàssic escrita en kikuiu i traduïda a més de vuitanta llengües arreu del món. Un homenatge a la tradició de la literatura oral i d’aquell màgic moment compartit que suposa llegir als altres.
El conte narra la formació del cos humà com una discussió entre les seves parts. Braços i cames voldran demostrar que són els més importants en una competició que tindrà com a testimonis tots els animals. Els animals els prendran per bojos, i les altres parts del cos voldran dir-hi la seva. Com acabarà tot?
Un meravellós conte de Ngũgĩ wa Thiong’o il·lustrat per Agustín Comotto amb una cançó composta per Clara Peya i lletra adaptada per Alícia Serrat.
------------
Ngũgĩ wa Thiong’o va néixer el 1938 a la Kenya rural. Fins i tot mentre la Segona Guerra Mundial afectava les vides dels africans sota el jou imperialista anglès i la seva família passava penúries econòmiques, Ngũgĩ va aconseguir anar a l’escola per sadollar la seva singular set de coneixements. Anys més tard es convertiria en un dels principals escriptors i pensadors africans.
La revolució vertical
5% descompte
«Un escriptor extraordinari… És difícil dubtar del poder de la paraula escrita quan escoltes la història de Ngugi wa Thiong’o.» Claire Provost, The Guardian
«Ngũgĩ ha estat, durant molts anys, el defensor més eloqüent de la publicació en llengües africanes. (...) [La revolució vertical] ens recorda que tots som un, i que en la nostra unitat tenim el poder de transformar el futur que esperem per a nosaltres mateixos.» Paraules de Moses Kilolo, editor de Jalada Africa. The Guardian
«Wa Thiong’o basteix un text aparentment senzill i inocu, però carregat de forces i de raons que hauria de ser llegit massivament en aquests temps d’individualismes exacerbats i de polítiques de vol gallinaci. Traduït per Josefina Caball i il·lustrat per Agustín Comotto, a més a més és un bellíssim objecte que no pot no ser a les vostres biblioteques.» Sebastià Bennasar, Revista Bearn
