Polititzacions del malestar 
Dret a l’angoixa. L’art i els processos creatius com a instrument per canalitzar el malestar
Edició a cura de: Daniel Gasol, Nora Ancarola i Laia Manonelles Moner
Edició rústica amb solapes
272 pàgines
Publicació: novembre 2017
 
El creixement de les dretes populistes, la necessitat o dependència de les xarxes socials, la vigilància permanent «per la seva seguretat» o l’estat del benestar com a aspiració ―per generar riquesa, no per repartir-la— són alguns dels temes dels que parteix Polititzacions del malestar per entreveure com es polititza el desassossec o l’angoixa.  
 
Polititzacions del malestar sorgeix de la voluntat d’aprofundir en el malestar des dels processos creatius, per mitjà de diverses experiències artístiques que dibuixen el malestar en la seva dimensió política, col·lectiva, retornant a la societat el que aquesta invisibilitza. D’aquesta manera, es combaten les promeses inabastables de llibertat, prosperitat i felicitat en contrast amb el tractament dels estats d’ànim que no s’accepten socialment: tristesa, ràbia, fàstic, còlera, histèria; amb la medicació com a única alternativa.
 
La present mostra proposa una aproximació a diferents projectes i accions dels artistes Rufino Mesa, Enmedio, Virginia G. Del Pino, Ulla Blanca Lima i Nora Ancarola. Es completa amb les aportacions en forma d’articles i entrevistes d’Amador Fernández-Savater, Espai en Blanc, BAR Project, Martí Peran, Alfonso Levy, Laura Mercader, Manuel Delgado, Pere Salabert, Joan M. Minguet, Elsa Plaza i Tania Alba —que analitza onze projectes artístics més— amb la finalitat d’exposar i compartir la gestió del desassossec, de la vulnerabilitat, sent essencial en tots ells el procés, el compromís i una dimensió col·laborativa.
 
 
--------------------------------------
 
Daniel Gasol (Valls, 1983) És doctori per la Universitat de Barcelona, es defineix com a treballadori que intenta posar en crisi discursos d’una societat capitalista organitzada per poders fàctics que imposen classes socials, sexualitats normatives o treball com a deure moral. Inicia la seva trajectòria combinant producció artística i investigació amb projectes que tenen l’objectiu d’entendre com es constitueixen les narratives oficials en mitjans de comunicació sobre identitat, proletariat, gènere o relacions socials.
El 2021 publica la seva tesi doctoral «Art (in)útil: Sobre com el capitalisme desactiva la cultura», convertit posteriorment en un llibre que duu el mateix nom (Raig Verd, 2021). Amb la tesi va adquirir el premi ACCA a la crítica d’art, i aquell mateix any va presentar «Orden Público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social», un projecte que explora la llei de Vagos y Maleantes y Peligrosidad Social mitjançant expedients de l’Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya. Actualment investiga des de la Universitat de València l’origen de la triangulació entre religió, ciència i legislació que conforma la criminologia contemporània, l’higienisme social i la política d’Estat.
El 2020 va obtenir una beca per estudiar els treballs de vídeo i mecanismes socials que el col·lectiu Vídeo-Nou/Servei de Vídeo Comunitari va utilitzar per posar en crisi el relat oficial d’una transició espanyola suposadament modèlica. Aquest treball adopta ara forma de llibre amb Història no oficial durant la hipotètica transició: el cas Vídeo-Nou/Servei de Vídeo Comunitari (Raig Verd, 2024).
 
Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Artista visual, viu i treballa a Barcelona des de l’any 1978. A partir de l’any 1998 dirigeix junt amb Marga Ximenez MX ESPAI 1010, espai d’art contemporani de Barcelona, amb la qual també crea MX Edicions 1010 en 2004, que va rebre el Premi a les Iniciatives de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya el 2008. Ha rebut diversos premis i beques i el seu treball professional es realitza en una línia de producció independent i d’investigació.
 
Laia Manonelles Moner (Lleida, 1976) és doctora en Història de l’art per la Universitat de Barcelona, on actualment és professora agregada interina. És membre dels grups de recerca AASD i Interasia. Centra la seva recerca en l’art d’acció i l’art experimental a la Xina. Una mostra d’aquests estudis són els llibres Arte experimental en China, conversaciones con artistas (Edicions Bellaterra, 2011) i La construcción de la(s) historia(s) del arte contemporáneo en China: conversaciones con comisarios, historiadores y críticos (Edicions Bellaterra, 2017).