Desplaçar el centre
Ngũgĩ wa Thiong’o
Publicació: Maig 2017
Edició: Rústega amb solapes
288 pàgines
 
«Ngũgĩ wa Thiong'o és el Premi Nobel que el món necessita.» The Washington Post
 
Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.

A Desplaçar el centre wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.
 
______________________
 
Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938 – Estats Units, 2025) va néixer en el si d’una família de pagesos. Durant la infància i l’adolescència, va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat (1952-1962), que va portar a la independència del país. 
 
Quan va ingressar en la comunitat universitària, va iniciar una sèrie de reflexions sobre la concepció acadèmica de les cultures i literatures d’Àfrica. Aquests plantejaments van ser la base de moltes teories postcolonials, que amb el temps van contribuir a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans després del colonialisme europeu.
 
Les seves obres van anar centrant cada vegada més l’atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual va patir persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). A més, a partir del 1981 va prioritzar el kikuiu, la seva llengua materna, enfront de l’anglès com a llengua de creació literària.
 
Thiong’o va ser professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Va obtenir deu títols de doctorat (un dels quals honoris causa) atorgats per universitats de tot el món, a més d’altres reconeixements acadèmics i honorífics. Va escriure i participar activament en les esferes culturals i acadèmiques de tot el món; tota la seva obra segueix generant debat i activitat intel·lectual, i ha estat traduïda a més de trenta llengües. El 2022, a més, va ser guardonat amb el Premi PEN/Nabokov or Achievement in International Literature.
 
En català hem publicat Lluitar amb el diable, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la Casa de l’Intèrpret i Neix un teixidor de somnis. També els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment, que són la base del seu pensament, i el conte il·lustrat La revolució vertical.