Art (in)útil
Daniel Gasol
Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d’artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d’aquest marc només és la punta de l’iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s’inicia l’artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s’allunya l’art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista.
A partir del canvi de paradigma sobre la idea d’exposició amb l’objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l’artista s’adapta a la producció institucional que s’entén com a art. L’autor també valora si, per contra, és l’exposició institucional la que dota el treball d’una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.
Gasol explora l’existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l’exposició d’art.
------------
Daniel Gasol (Valls, 1983) És doctori per la Universitat de Barcelona, es defineix com a treballadori que intenta posar en crisi discursos d’una societat capitalista organitzada per poders fàctics que imposen classes socials, sexualitats normatives o treball com a deure moral. Inicia la seva trajectòria combinant producció artística i investigació amb projectes que tenen l’objectiu d’entendre com es constitueixen les narratives oficials en mitjans de comunicació sobre identitat, proletariat, gènere o relacions socials.
El 2021 publica la seva tesi doctoral «Art (in)útil: Sobre com el capitalisme desactiva la cultura», convertit posteriorment en un llibre que du el mateix nom (Raig Verd, 2021). Amb la tesi va adquirir el premi ACCA a la crítica d’art, i aquell mateix any va presentar «Orden Público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social», un projecte que explora la llei de Vagos y Maleantes y Peligrosidad Social mitjançant expedients de l’Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya.
Actualment investiga des de la Universitat de València l’origen de la triangulació entre religió, ciència i legislació que conforma la criminologia contemporània, l’higienisme social i la política d’Estat.
