Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art és un assaig crític que analitza com l’art ha estat progressivament neutralitzat pel poder i integrat en relats institucionals que el presenten com a patrimoni, bellesa inqüestionable o espai de consens. A partir de referents de la teoria crítica, la filosofia política i la història de l’art —de Benjamin i Adorno a Rancière, Arendt o Tolstoi—, Joan Maria Minguet qüestiona la submissió cultural amb què mirem l’art del passat i denuncia el paper de museus, acadèmia i discurs patrimonial en la desactivació del conflicte. El llibre defensa el dissens com a condició democràtica i reclama una relació amb l’art no reverencial, no obedient i políticament conscient.

Lluny de qualsevol nostàlgia o idealització de la rebel·lia, Contra l’obediència combina pensament teòric i casos concrets de pràctiques artístiques que incomoden el sistema i en posen en evidència les contradiccions: de l’art urbà i la performance…