Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.

Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i…